Televisió de Catalunya acaba d'estrenar —la nit de la Diada Nacional— la versió cinematogràfica de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, dirigida per Isidro Ortiz, adaptada de l'obra publicada per l'escriptor, crític i estudiós de la literatura catalana, Pere Martí i Bertran (Edicions del Roure de can Roca, 2010.)
La lectura actualitzada d'aquest clàssic es fa evident en l'enfocament didàctic del vessant socioeconòmic. Tant els pagesos com el propietari de les finques viuen atrapats en el seu temps i la seva circumstància. De fet, el tema econòmic ja és explícit en el text de Guimerà, però aquí a més s'ha ressaltat visualment mostrant la precarietat del dia a dia: els camps de secà, el molí i la casa cauen de vells, el vestuari dels pagesos no pot ser més pobre, el parament de taula migrat, l'aïllament de les masies de muntanya...
M'adono que en el tractament dels personatges, s'ha potenciat la visceralitat més que no pas els matisos, sobretot els del triangle amorós: un Sebastià boig de passió; un Manelic salvatge, tan primari que espanta; una Marta sorruda i dependent al màxim, la qual cosa els restaria complexitat si no fos per l'admirable treball d'interpretació. Aplaudiments per a Francesc Orella (Sebastià), Ernest Villegas (Manelic), Marina Gatell (Marta), Marina Comas (Nuri) —la jove guanyadora d'un premi Goya per 'Pa negre'—, Mercè Arànega, Jordi Coromina, Tast Munar, Quimet Pla (Germans Perdigons), Roger Casamajor (Xeixa), Joan Pera (Tomàs, l'ermità), Xevi Vilar (Perruca) i Òscar Rabadan (Mossèn).
Aplaudiments també per a Pep Sala, autor de la música original, que evoca grans espais amb tons èpics. I per Isidro Ortiz, director de la vuitena versió cinematogràfica de l'obra.
