Madame Melville
Autor: Richard Nelson. Traducció: Jordi Prat i Coll.
Música original: Manu Guix. Direcció: Àngel Llàcer.
Vam veure l'estrena en català de la tragicomèdia Madame Melville, al Teatre Borràs de Barcelona, abans de l'estiu. Se'm va quedar el comentari al tinter i ara en faig l'apunt pensant en la gira que el muntatge i els espectadors es mereixen.
Madame Melville es va estrenar fa deu anys a Londres. L'acció se situa a l'apartament d'una professora de literatura de l'Institut Americà a París, el 1966. S'hi respiren aires de Maig del 68. La professora i un alumne adolescent van travant, al marge de l'entitat escolar, una relació privada que evoluciona amb alts i baixos, és a dir, amb normalitat. Una relació que passa per la seducció intel·lectual i acaba amb una relació amorosa.
Àngel Llàcer ha triat una parella electritzant per desgranar aquest text extraordinari: Clara Segura, actriu consolidada, superba en mil matisos i Carlos Cuevas —el petit Biel de Ventdelplà—, que ara té setze anys com el personatge que interpreta amb convenciment, on destaca en l'impactant monòleg final. I per amanir la distensió, una veïna promíscua, representada per una dúctil Montse Vellvehí. En cada funció del Teatre Borràs hi havia la sorpresa de qui faria de pare, representat per un actor convidat. El vespre que hi vam anar nosaltres va aparèixer un imposant Joel Joan. La direcció d'Àngel Llàcer arrodoneix el conjunt amb un treball precís admirable. Madame Melville, chapeau!