 |
| Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). Jardí de llicorella. Foto: © Paüls, 2011 |
Portem moltes hores mirant-la de lluny. Així que sent un soroll o veu un moviment, s'amaga. Per fi, s'ha deixat fotografiar. És la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) del jardí de llicorella. No és el mateix exemplar de fa trenta-cinc anys, esclar, però en deu ser un descendent. Fa una mica més d'un pam, comptada la cua. Té dues línies groguenques longitudinals a cada costat i la cua vermellosa. Sovinteja les pedres i hi pren estones el sol tan quieta que passa desapercebuda i, quan s'espanta, s'amaga fent xisclets sota el tou d'heures.
Aquest petit rèptil és molt àgil a l'hora de caçar insectes. Vaig veure'n fa anys un exemplar que caçava amb facilitat una llagosta menuda.
M'ha proporcionat el nom d'aquest sauri el vallenc Màrius Domingo, que també n'ha fet una entrada al seu blog . A més d'internauta generós, Màrius Domingo és naturalista, fotògraf i agent rural de professió; autor de diversos llibres, com ara Rapinyaires de Catalunya, Els ocells al Camp de Tarragona, Els ocells a la Conca de Barberà, Muntanyes de Prades, paisatge i fauna, A cavall per Catalunya, entre d'altres.
Un cop més la xarxa ha estat útil per aprendre.