 |
Postal de l'exposició Fractals, de Lluís Llongueras.
Centre Arts Santa Mònica, 2011 |
|
A Lluís Llongueras (Esparreguera, 1936) se'l coneix com a perruquer, estilista i creador d'un imperi amb la seva marca. En canvi, la seva faceta d'artista plàstic és poc coneguda pel gran públic. Es va formar a l'escola Massana i fa més de vint anys que es dedica a la pintura, a l'escultura i a la fotografia. Aquest agost, a l'espai Balcó del Centre Arts Santa Mònica, tocant a Colom, hi ha presentat
Fractals, una exposició de treballs lluminosos, originals, espectaculars. Escultures semigeomètriques, unitats gestuals fragmentades en formes regulars-irregulars, realitzades amb
poliestirè expandit dens, modelat amb la vibració calòrica del fil de nicrocom (m'imagino que és una mena de ganivet.) Una aplicació estètica d'aquest material tan poc noble i compacte (més que el porexpan) que deixa bocabadat el poc personal que sabia que Llongueras feia aquesta exposició o s'hi ha trobat, sense tenir-ho programat, com és el meu cas.
Aquesta exposició es mereix una sala permanent al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), no una estada —d'un mes de vacances— a l'espai Balcó, gairebé al carrer, com si no tingués on anar a raure.
