LA GUINEU I EL RAÏM

Guineu roja, rabosa, renard, volp, guinarda
Il·lustració: © Milo Winter

La guineu (Vulpes vulpes) ha fet una visita de reconeixement a les parres del nostre jardí de llicorella. No l'hem vista, però l'olor de carn feta malbé descobreix la presència d'aquest mamífer. Tot i que és un carnívor —golafre de pollastres i lladre de conills—, es deleix pel raïm, però ¿com ho sap que ja està madur? Possiblement l'avisa el gat que ronda pel jardí, amb qui té bona relació, segons diuen les faules. De fet, el raïm de les nostres parres encara no deu estar prou madur, perquè quan ho estigui, no hi haurà doble malla que aturi la guineu. 

Dibuix: © Àngel Domínguez
Contes clàssics d'animals (Ed. Joventut)

La guineu evoca astúcia a les faules d'Isop —segle VII aC—, recollides als contes medievals Roman de la Renard i a les Faules de Samaniego. En diverses  Faules de La Fontaine, que m'han arribat en la versió de Xavier Benguerel. Com la més coneguda El renard i els raïms:

Un cert Renard Normand, d'altres diuen Gascó,

quasi mig mort de gana,

veié dalt d'un parral uns Raïms ja en saó,

recoberts d'una pell color de grana.

Se n'hauria cruspit, el murri, tots els grans,

però no hi arribava.

«Són massa verds, va dir, i bons per a bergants.» 

Planyent-se, què hi guanyava? 

La guineu —Na Renard—  també es presenta com un personatge astut a l'apòleg politicosocial del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Gràcies, Lola Badia) on Fèlix durant el seu viatge troba uns frares que li expliquen que prop d'allí hi ha un gran aplec d'animals per escollir un rei.  El lleó guanya a les votacions i com que no inclou Na Renard a la seva cort, aquesta intenta ascendir al poder a través de l'engany i la por. Al final hi ha una batalla que guanya el lleopard, però el rei el mata i Na Renard passa a ser membre del consell. 

No ens refiem de les guineus! Posem doble capa de malla i no perdem de vista les parres (amb l'escombra a punt.)