 |
| "Buda en contemplació", a la plaça della Scala de Milà |
Encara no m'he refet d'aquesta notícia perquè no sé si situar-la en el món de l'art o en el de l'estafa. Costa de creure, però sembla que algú ha comprat 'Io sono', una escultura invisible, per 15.000 euros, en una subhasta organitzada per Art-Rite de Milà, especialitzada en art contemporani. Llegeixo aquesta notícia al portal de TV3 (30-5-2021), en una informació de M. Josep Moya.
El geni que ha sabut vendre el buit és l'artista plàstic Salvatore Garau de 67 anys nascut a Sardenya. Ha exposat a la Biennal del Venècia i a diversos museus d'art contemporani europeus. Diu que l'escultura és real perquè existeix a la seva ment. Ho justifica per l'existència de Déu, que no ha vist mai ningú:
«El buit no és més que un espai ple d'energia i fins i tot si ho buidem, segons el principi d'incertesa de Heisenberg, el buit té un pes. Per tant, té una energia que es condensa i es transforma en partícules, que està en nosaltres. Després de tot, no donem forma a un Déu que no hem vist mai?»
Salvatore Garau va exposar (!?) una obra —dins d'un rectangle, com es pot veure a la fotografia— al centre de Milà, amb l'avantatge que no va crear gens d'impacte ambiental. M. Josep Moya diu que aquestes escultures són un exemple de llibertat perquè no necessiten demanar permisos als ajuntaments per instal·lar-se en espais públics, no comporten despeses de transport, manutenció o vigilància i no cal cap taller per concebre-les.