Dues hores enganxats a la cadira, sense moure un múscul, fent de voyeurs al jardí dels Keller. Una pomera caiguda metàfora del jove que ja no tornarà de la guerra. La mare és l'única persona que l'espera. El pare era fabricant d'armes per a avions i un carregament va sortir defectuós. Miller va escriure l'obra el 1947, vius els estralls de la II Guerra Mundial, i avui, entenem el patiment dels personatges a través dels testimonis de la guerra d'Ucraïna que tenim a tocar. ¿Podran reprendre la quotidianitat sense rancúnies? Arthur Miller explica el passat, el present i el futur amb pocs personatges, en un treball de síntesi densíssima, enlluernadorament nítida. Versemblant, convincent, amb la direcció de David Selvas i uns intèrprets que respiren veritat. Per ordre alfabètic: Quim Àvila, Clàudia Benito, Jordi Bosch, Eduard Buch, Ricard
Buján / Ramon Mir, Eduardo Lloveras, Francesc Marginet, Gemma Martínez,
Clara de Ramon i Emma Vilarasau. Aplaudiments dempeus! 10/10
