SEBASTIÀ RABASCALL, IN MEMORIAM

Sebastià Rabascall, Duesaigües 1928-2022

Ens ha deixat Sebastià Rabascall (Duesaigües, Baix Camp, 1928-2022), l'avi més vell del poble amb qui a casa manteníem una amistat de més de quaranta anys. Quan encara podia ens esporgava les parres del nostre jardí de llicorella al refugi de la Vinyeta i, des de fa uns anys, som nosaltres —com si en sabéssim gaire!— que esporguem els arbrets del seu jardí. Precisament, el darrer record que tinc del Sebastià és de fa quinze dies, davant del gran roser de roses blanques, estisores de podar en mà. Mai ens havia dit si ho fèiem bé o no, però aquesta vegada es va aixecar del banc del porxo i ens va guiar com tallar-lo. Gràcies, Sebastià, recordarem sempre les teves indicacions. 

Amb el Sebastià se'n van molts coneixements i moltes formes de vida del camp que ningú té per vigents. De jove va viure de la terra, després va anar a treballar a Tarragona i va tornar al poble en jubilar-se i va conrear un petit hort. La guerra civil el va enxampar als nou anys i, tot i que no n'entenia el sentit, ens explicava que van venir a despenjar les campanes del campanar de l'església. També ens ha explicat jocs a què jugaven la canalla del poble i costums, com anar a 'tirar pedallassos' en aquesta època de l'any o 'anar a matar jueus' a l'església amb carraus i matraques per Dijous Sant, i per què servien atuells ceràmics relatius a la producció de vi, que ens miràvem sense entendre. 

El Sebastià ha comptat amb l'amor i l'atenció permanent de la Montserrat Guasch, la seva 'Noia', una dona forta i intel·ligent amb qui ha compartit la vida.

 

A continuació enllaço alguns dels apunts 

que he redactat amb informacions facilitades pel Sebastià:

* La crisi del pa amb tomàquet

* Campanades a punt

* La campana de Duesaigües

* Museu de l'avi: el vi 

* El cirerer empeltat

* Jocs i joguines