«Fora el groc!», va cridar la reina d'aquell país llunyà. I la gent va obeir l'ordre per por de la repressió dels soldats. Fins que la prohibició va arribar al sol. Però el sol, sense fer cas de l'ordre, continuava sortint cada dia. La gent del poble va perdre la por, i van decidir en assemblea vestir-se completament de color groc. Entre tots van impedir que continués l'abús de poder. I tot el poble va celebrar els valors implícits de la dignitat humana: l'exigència universal de la justícia, la cooperació per
superar dificultats, la no violència.
 |
Quin groc t'ha picat?
Disseny de la historieta gràfica: Pere Prats Sobrepere
Text: Lena Paüls |
Però ni aquesta síntesi ni el text sencer no fan el conte singular. ¿Quants contes dels catàlegs editorials de tots els temps tracten temes de despotisme i suggereixen solucions perquè les entenguin els infants? Innombrables. Per tant, ara intentaré explicar —abans que correu a encomanar l'àlbum il·lustrat a la llibreria— què és allò que fa únic el conte Quin groc t'ha picat? És el contingut gràfic en simbiosi amb el text. Fons i forma presentat amb les arts de Pere Prats Sobrepere, il·lustrador d'excepció, generós i il·lusionat cada vegada que posa imatges a un text que li agrada. I sé que aquest conte li va agradar. El càsting i les accions dels personatges, la selecció escenogràfica i el vestuari... Tot quadra. És el llibre de contes que fa 77 de la seva bibliobiografia i aquí ha ideat un compendi de la retòrica de la imatge que flueix amb naturalitat al servei del sentit: composició a l'estil d'una gran historieta gràfica, funció comunicativa de la tipografia, simbologia del cromatisme i intertextualitat estètica.
 |
Intertextualitat estètica: cavallets del seguici festiu de Reus;
els soldats porten bombatxos com la guàrdia suïssa del Vaticà. |
Les vinyetes de còmic que ha fet Prats Sobrepere presenten la part hiperbòlica de la història —soldats que persegueixen la gent del poble, cames, mans i orelles tallades...— sense dramatisme, des d'un angle caricaturesc i humorístic. I, malgrat tot, res més lluny de contar una història amable. Al costat dels valors implícits, s'hi troben els contravalors que se'ls oposen per contrast: l'autoritarisme de la reina, l'abús de poder, el conformisme inicial del poble, la visió jeràrquica. Suposo que es nota que m'entusiasma el resultat i per això, ara que el llibre ja està en circulació, després d'haver estar encallat pel confinament, aspiro que faci l'ullet als adults i que tinguin moltes ganes d'endinsar-s'hi i llegir-lo expressivament en veu alta als seus plançons i que, rient plegats, reflexionin sobre el que s'hi explica. En demanar, demana molt.
 |
Quin groc t'ha picat?
Arola Editors, Tarragona |
¿S'ha d'obeir una llei injusta?
Aquest conte invita infants i adults
a pensar-hi junts i a trobar solucions.
HEMEROTECA: A l'entorn de Quin groc t'ha picat?
