 |
| © Marc Pérez Oliván Miquel Martí i Pol. Gouache i tinta xinesa |
L'artista plàstic Marc Pérez Oliván és un lector assidu de poesia i sovint les lectures inspiren els seus quadres. Diu que li 'convé' la poesia perquè li transmet la duresa i, alhora, la fragilitat del vidre: sorra i aire. Amb la seva interpretació del retrat i del poema de Miquel Martí i Pol ens recorda que necessitem ben poca cosa...
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
MARTÍ I POL, Miquel (1972): Vint-i-set poemes en tres temps. Barcelona: Edicions 62
Ramon Muntaner interpreta 'No demano gran cosa',dins el disc Presagi (1976)