'LA NIT DE LA IGUANA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
La nit de la iguana, de Tennessee Williams.
Trad. i direcció: Carlota Subirós. Dramat: Ferran Dordal
Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
L'espai escenogràfic, una mena de selva tropical d'ofegant calor humida, marca l'atmosfera on es desenvolupa el que s'hi explica. Corre l'any 1940. Quatre personatges que expliciten la seva insatisfacció de diferent manera busquen millorar el seu destí, cadascú amb la seva motxilla biogràfica: la vídua alegre —enèrgica Nora Navas—propietària d'un hotel de mala mort a la costa mexicana del Pacífic, una aquarel·lista —Màrcia Cisteró, versemblant, centrada, esplèndida— que malviu dels seus quadres arrossegant per aquests mons de déu l'avi poeta —digne Lluís Soler— en fase de dictar el seu darrer poema, i l'exreverend anglicà i guia turístic —Joan Carreras, matisat— torturat per la beguda i el sexe. L'home que podria ser l'alter ego de l'autor ha tocat fons i, aquesta nit de conversa, li obre els ulls de l'esperança qui ha passat l'experiència i ha sobreviscut, malgrat tot.
Ronden per l'hotel tres turistes alemanys escandalosos. Són nazis que celebren que la ciutat de Londres ha estat bombardejada. No intervenen en el desenvolupament, només són presències alienes a tot, com els dos treballadors de l'hotel, descrits a base de tòpics, i també com si no hi fossin, la menor —una anècdota en les relacions de l'exreverend— i la seva professora de música que viatgen a l'autocar turístic de professores. No oblidem la iguana que ens hem imaginat caçada amb la intenció de formar part d'un plat exquisit i alliberada per l'exreverend, tancant així el cercle simbòlic.
El contingut no m'ha arribat gaire nítid. Més farciment que gall. 7/10
