 |
| Fundació del Teatre Fortuny, 2018 |
Roseta, llibre per a infants de les autores Maria Lluïsa Amorós, Teresa Llorach i Carme Puyol ¿Qui era la Roseta Mauri Segura (Reus, 1849? - París, 1923) que dona nom a un institut de secundària, a un carrer de Reus i un premi internacional de dansa? Una excepcional primera ballarina del segle XIX. Nena prodigi amb la influència del seu pare, ballarí del Teatre del Liceu de Barcelona. Després de formar part del cos de ball de diversos teatres, el 1873 va arribar a ser la primera ballarina del Liceu. Va emprendre una gira pels principals teatres d'Europa: Berlín, Roma, Trieste, Viena, Torí... El 1877 va actuar a l'Scala de Milà i a partir d'aquest fet la van contractar a l'Òpera de París, d'on es va convertir en l'estrella principal.
 |
| © Edgar Regas. Final d'arabesc |
Pel seu talent, tècnica, per la seva personalitat temperamental i pel seu encant va ser inspiració de nombrosos pintors que la van immortalitzar en les seves obres, com Degàs, Renoir, Bonnat, Manet, i escultors com Bensi, Puesch,
Marqueste, Euxebi, Arnau.
Vegeu a la imatge: © Edgar Regas. Roseta Mauri representada en La primaballerina, un pastel de 1878, que es troba al Museu d'Orsay.
Es va retirar el 1898, tot i que després va ser contractada amb caràcter vitalici com a professora de dansa del Conservatori de l'Òpera de París. Va morir als setanta-tres anys i està enterrada al panteó familiar de Montparnasse.
Ara aquest personatge real protagonitza el conte Roseta del qual són autores Maria Lluïsa Amorós (conte), Teresa Llorach (il·lustracions) i Carme Puyol (història). L'explica l'àvia a la petita Joëlle que ha anat a passar uns dies de vacances a la ciutat de Reus. L'edita la Fundació Teatre Fortuny. El conte s'ha presentat a Reus amb una festa escènica, oberta a tothom.
**
Vegeu l'article El camerino de Roseta Mauri
de Meritxell Blay. Blog «Les inutilitats»
**
Vegeu l'article «Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer»,
de Jaume Massó i Carballido. Museu de Reus, 18-IV-2019