 |
| Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de BCN |
Durant els treballs de rehabilitació integral de la finca número 84 de la Ronda Sant Antoni s'han trobat vint-i-quatre esquelets, en tombes excavades directament al terreny natural, sense presència de taüts o altres tipus de coberta. Tenint en compte que no són tombes prehistòriques, la troballa es presta a múltiples interpretacions. Sembla que les tombes formarien part del cementiri de l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret, amb una cronologia entre els segles XIV i XV. D’aquests enterraments s’han localitzat esquelets d'homes i dones adults orientats d’oest a est i també de criatures, que es troben orientats de nord a sud, de manera excepcional, malgrat ser enterraments cristians.
El Servei d’Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona hi està realitzant una intervenció, dirigida per l’arqueòleg Jordi Ramos, que permetrà aclarir dubtes que ara es presenten i ampliar el coneixement històric d’aquesta zona de la ciutat.
 |
| Portal de la Verge, Barcelona |
Del conjunt de les dependències conventuals del priorat de Santa Maria de Natzaret només se'n preserva el portal de l’entrada al recinte, a l’actual carrer de la Verge, contigu amb el Passatge Sant Bernat i el carrer Joaquín Costa.
El convent va ser depenent del monestir de Poblet. Es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. Donació feta al monestir per Sibil·la de Saga, vídua d'Arnau de Cabrera, va comprar uns terrenys que en aquella època es trobaven extramurs de Barcelona, anomenats Mas d'en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. Va encarregar-se de la fundació del priorat l’abat de Poblet Pere Alferic. Caigut en decadència, durant la Guerra dels Segadors (1652) van demanar d'establir-s'hi les monges del convent de Valldonzella que havia estat destruït. Va ser reocupat diverses vegades i abandonat definitivament el 1909.
El convent va ser depenent del monestir de Poblet. Es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. Donació feta al monestir per Sibil·la de Saga, vídua d'Arnau de Cabrera, va comprar uns terrenys que en aquella època es trobaven extramurs de Barcelona, anomenats Mas d'en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. Va encarregar-se de la fundació del priorat l’abat de Poblet Pere Alferic. Caigut en decadència, durant la Guerra dels Segadors (1652) van demanar d'establir-s'hi les monges del convent de Valldonzella que havia estat destruït. Va ser reocupat diverses vegades i abandonat definitivament el 1909.