 |
| © Josep Lomas Fortuny |
Enguany hem fet servir suc de llimona com a repel·lent de formigues a les plantes. Un ús que afegim al múltiples que ja coneixíem (en infusió com a depurant després d'un àpat copiós, la pell ratllada per als pastissos, un raget al te...), no pas per prevenir cap possible enverinament, com feia Neró. I també les tenim com a aliades de la higiene personal i de la llar: com a desodorant natural, exfoliant casolà, reforçant d'ungles i blanquejador de roba.
Manuel Casanova, a «Menuda natura» anota que el fruit és molt ric en vitamina C i vitamines del grup B. "El terpé, al qual s’atribueixen propietats anticancerígenes, és el responsable de l’olor característic de la llima. Conté flavonoides amb propietats antioxidants. Augmenta els glòbuls blancs que combaten les infeccions, fluïdifica la sang i allibera al organisme de toxines.
El suc és antiparasitari i desinfectant i s’empra per tractar afeccions estomacals, intestinals i per a trastorns de gola.
Des d’abans de conèixer-se l’existència de les vitamines, era un aliment comú entre els mariners per a prevenir l’escorbut, una malaltia causada per la falta de vitamina C.
Ha de prendre’s sempre el suc dissolt en aigua, en cas contrari taca les dents.
L’àcid cítric del seu suc pot servir per potabilitzar aigua i ha donat bons resultats per combatre algunes disenteries.»
La llimona, una admirable joia gens rara. Aprofitem-la (també per fotografiar-la. Gràcies, Josep Lomas).
La llimona, una admirable joia gens rara. Aprofitem-la (també per fotografiar-la. Gràcies, Josep Lomas).