 |
| © Joan Andreu Puig Farran Atleta al club FAEGE, Barcelona, 1930-1936 Arxiu família Puig Farran |
Exposició Joan Andreu Puig Farran. La dècada convulsa (1929-1939)
El Centre de Fotografia KBR de la Fundació MAPFRE presenta per primera vegada l’obra de Joan Andreu Puig Farran (Lleida, 1904 - Barcelona, 1982), pioner del fotoperiodisme a Catalunya. Entre 1929 i 1939, va capturar amb sensibilitat els canvis socials i polítics de la Segona República i la Guerra Civil des de l’àmbit republicà. Exiliat després del conflicte, la seva obra ha quedat inèdita fins ara.
Cronista entre l'Exposició Internacionl de Barcelona el 1929 fins al final de la Guerra civil espanyola, va subministrar milers d'instantànies que ajuden a entendre aquella vida ciutadana tensa i plural. Són un testimoni gràfic de les tensions i contradiccions d'una societat de masses moderna que vol estar informada: un míting polític, l'escena d'un crim, els teatres del Paral·lel, una cursa automobilística, un partit de futbol o la vida de la Catalunya rural.
 |
| ©
Joan Andreu Puig Farran. Francesc Macià, amb la seva família. Barcelona, febrer 1931. Arxiu Família Puig Farran / Fundació Mapfre |
 |
© Joan Andreu Puig Farran. Arribada del vaixell sovietic Ziryanin, port de Barcelona, 1936. Arxiu Família Puig Farran / Fundació Mapfre |
Joan Andreu Puig Farran va ser un fotoperiodista molt actiu durant la Guerra civil als fronts republicans d'Aragó i a la conquesta de Mallorca, l'estiu del 36. El 4 d'agost de 1936 publicava en L’Instant una sèrie de fotografies: “Conquista de Huesca. Las baterías del capitán Medrano disparando sobre Siétamo”. Uns dies després va cobrir el desembarcament republicà a Mallorca. Les imatges es van publiqcar a Última Hora (22-VIII) i a La Vanguardia (23-VIII). Va ingressar a l'Agrupació Professional de Periodistes (UGT) i va treballar a La Humanitat com a reporter gràfic.
 |
En acabar la guerra es va exiliar a França i va ser internat a diversos camps de concentració francesos i espanyols. El 1945 en tornar a Barcelona, va ser depurat i expulsat del fotoperiodisme pel franquisme. Va enfocar la seva professió cap a la fotografia industrial i publicitària.
El 1952, associat amb el fotògraf Antoni Campañá, va crear el segell de Postales Color CYP, una empresa que creava i distribuïa milers d'imatges turístiques de Catalunya i d'arreu de l'Estat. Unes postals populars que tothom va fer servir entre els anys seixanta i setanta del segle passat, per enviar escrits al revers. La producció de postals de color derivaria en l'edició de llibres turístics.