 |
| La niña gorda, Santiago Rusiñol. Adapt. i interpret: Jordi Oriol Direcció: Xavier Albertí. Sala Tallers, TNC. Foto: © May Zircus |
Si la novel·la La niña gorda (1917) de Santiago Rusiñol es llegeix com l'al·legoria de la Catalunya dels excessos, parodia i s'oposa per contrast a la mesura de La Ben Plantada (1911) que Eugeni d'Ors va publicar per entregues a «La Veu de Catalunya». ¿Novel·la humorística? A mi no em fa somriure ni tan sols com a hipèrbole grotesca. La noia ha llegit novel·les de fulletó, potser fins i tot alguna de les glosses de Xènius i espera algú que l'estimi amb amor pur, romànticament carrincló. Hi té dret. Però cau en mans de poca-vergonyes i aprofitats, començant pels mateixos pares. La noia serà exposada i ridiculitzada en una barraca de fira amb altres fenònems humans. Monòleg ben travat, sense altre condiment que la paraula, que l'adaptador i intèrpret broda. Al final, una pianola posa el subratllat musical de l'època. 8/10