Montserrat Olivé Adell
Duesaigües 1931-2019
Duesaigües 1931-2019
Vaig conèixer la Montserrat Olivé Adell, de Duesaigües, l'any 1975. L'Andreu i jo buscàvem un espai per fer-nos un refugi de muntanya i vam anar a Duesaigües buscant un terreny que fos a tocar del poble. Vam arribar-hi un dissabte al matí en tren i vam caminar pels carrers deserts del poble. Vam fer cap a la botiga, l'única portalada oberta i amb llum. Dins no hi havia ningú, però dalt d'una escalinata de l'esquerra se sentia parlar dues dones. Bon dia!, Va baixar-ne la Montserrat seguida d'un nen que no arribava al taulell. No sabíem aquell dia que encetaríem una amistat fins ara que la Montserrat ens ha deixat.
Va néixer a Duesaigües el 1931, l'any de la proclamació de la República, l'any que va arribar l'electricitat al municipi i tothom posava una bombeta de 10 wats a la cuina i al menjador, les estances més utilitzades. Va anar a escola del poble i, com tota la canalla de l'època, ajudava els pares a la terra, sobretot a la temporada de plegar avellanes. De més gran, com les altres dones de la seva generació, a l'hivern es cremava les mans trencant la capa de gel de la bassa on rentava la roba.
Amb la Montserrat parlàvem cada setmana quan anàvem a comprar a la botiga de Cal Rofes (Jordi Rofes, el seu marit), un comerç no tecnificat, una balança i para de comptar, paperines de diferents mides i un quadern on anotar les vendes a la menuda que fiaven. Després ens hem vist moltes vegades a casa de l'una o de l'altra, sovint amb altres dones del poble.
La Montserrat Olivé era una dona d'una gran saviesa, d'aquella saviesa que només tenen les persones que escolten abans de parlar. Dona de sentit comú, parlava (si li ho demanaves) assenyadament de la vida. En aquest mateix blog podeu llegir: 'Panellets de Cal Rofes' i 'Cuina de la terra'. En tinc molts records i tots bons, d'aquells que t'omplen de benestar.
Em dolc que, un dia per una cosa, un dia per una altra, no l'hagi pogut abraçar des que anava amb cadira de rodes. La recordaré sempre feinejant escales amunt i escales avall de casa seva, o mudada, participant en tot el que es feia al poble, ja sigui a l'escola, a la plaça o a l'Ateneu.
Moltes gràcies, Montserrat, pel teu patrimoni de coneixements i per la manera austera d'encarar la vida que ens has llegat.
Els seus fills, Arturo, Núria i Jordi li han dedicat
aquestes paraules meditades i sentides:
Els qui t'estimem sempre recordarem
la teva habilitat per fer el bé a tothom i
ajudar els altres, els teus silencis,
la teva complicitat, la teva discreció, el teu
desig de benestar per a tots i la teva
gran capacitat d'estimar.