 |
| Magdalena Olivé Adell Duesaigües, 1927-Argentona 2019 |
Ha mort a Argentona, la Magdalena Olivé Adell, filla de Duesaigües. No recordo l'any que vaig conèixer la Magdalena, però possiblement devia ser el 1976, el primer que passàvem l'estiu al refugi de la Vinyeta de Duesaigües. Les dues vivíem a Reus i a casa nostra ja havíem tingut tractes professionals amb el seu marit. Ens va presentar la Montserrat, la seva germana petita, a la botiga de cal Rofes, el dia que les dues celebràvem el sant (22 de juliol). Des d'aleshores vam anar travant complicitats i afecte i no hi havia estiu que no entrés a saludar-la a casa seva i ens posàvem al dia de l'any que acabàvem de passar.
Amb altres dones de la seva generació ens havíen trobat algunes tardes a conversar, a parlar de la vida, fins que el sol declinava. Aquí és on la vaig conèixer realment, perquè les converses van anar més enllà de preguntar-nos per la família. La Magdalena era una dona discreta, amiga del sentit comú, quan alguna cosa no li agradava o no quadrava amb el que ella tenia per correcte, mirava l'interlocutor de través i, deia la seva sense cridar, sense imposar-se. La seva actitud serena i tendra feia que l'escoltessis, que volguessis prendre nota del que deia. Per sobre de tot, estimava els seus i omplien els pensaments patidors per tot allò que pogués assetjar-los en el viure diari. Però, al mateix temps, fos el que fos que succeís en l'àmbit privat o en el col·lectiu, acceptava els fets amb la resignació que comporta haver pensat que podia passar el pitjor i, alhora, amb una extraordinaria força renovada per continuar endavant.
Moltes gràcies, Magdalena, per tot el que he après de tu i per l'enteresa amb què has encarat els darrers anys. Saber anar-se'n potser també es pot aprendre.