 |
| L'actor Xicu Masó interpretant el doctor Pietro Bartolo a El metge de Lampedusa. Direcció: Miquel Górriz Espai Lliure, Teatre Lliure de Montjuïc |
¿On ets, Europa? Informada i indiferent a les injustícies. Indiferent a l'holocaust del segle XXI: més de vint mil persones han mort en l’intent d’arribar a Europa a
través del mar, fugint de la guerra i la misèria al Pròxim Orient i al
nord i a l’est d’Àfrica.
Milers de persones exiliades han sobreviscut a la terrible travessia del Mediterrani i han aconseguit tocar terra a l’illa
de Lampedusa. Allà els atén Pietro Bartolo, l’únic metge que hi resideix permanentment. Fa trenta anys que n'és metge. La seva
autobiografia, Llàgrimes de sal (Ara Llibres, 2017), escrita conjuntament juntament amb la periodista Lidia Tilotta, relata una vida lligada a la mar, dedicada a l'atenció
als exiliats que naveguen a fins a l'illa des de les costes africanes.
Anna M. Ricart ha adaptat aquest llibre de memòries en el text dramàtic El metge de Lampedusa, en format de monòleg, que interpreta amb estil naturalista l'actor Xicu Masó, estrenat a Temporada Alta i que hem vist ara en la proximitat de l'Espai Lliure de Montjuïc.
 |
| Pietro Bartolo, a la presentació del documental Fuocoammare, de Gianfranco Rosi. CCCB, març 2017 |
L'actor Xicu Masó fa de missatger del doctor Pietro Bartolo i ens mostra amb una versemblança estremidora la seva grandesa d'esperit. Des de l'ambulatori, moments després d'acollir-hi un grup de persones arribades per mar en condicions inhumanes, ens descriu els rescats diaris, les esteses de cossos esgotats a la platja, la descoordinació dels qui tenen l'obligació de salvar-los i, en canvi, provoquen més d'un naufragi, els problemes d'entesa per motius de llengua, les refugiades que arriben a l'ambulatori embarassades per violacions. ¿Com podem girar la cara a aquesta tragèdia humana?
La vida del doctor Pietro Bartolo és el millor exemple
de tenacitat i humilitat per combatre el fracàs de la
falsa política d'ajuda als refugiats amb la qual s'omplen
tant la boca molts dels governs europeus actuals.
ANDREU SOTORRA