El subtítol d'aquest apunt: «Còpies no recuperables, un CD, un llapis USB, un currículum, una fotocòpia del DNI/NIE o passaport, una llista fent públics els treballs presentats».Vegeu exemples comentats del que demanen les bases d'uns quants premis literaris catalans, amb convocatòria vigent avui mateix:
CÒPIES EN PAPER NO RECUPERABLES:
Recupero el tema de les còpies en paper (Vegeu aquí l'apunt) i vaig més enllà. No es poden recuperar les 6 còpies del Màrius Torres, les 5 del Carles Riba, les 3 de tot el cartell dels Premis 3 i 4, les 9 del Joles Sennell, els 4 del Vicent Andrés Estellés, les 5 del Montserrat Roig, les dues darreres acompanyades, a més, d'un suport digital... Perfecte. Si hem consentit d'enviar a concurs aquest nombre de còpies en paper, crec que ens mereixem que les destrueixin un cop fet el veredicte. ¿Per què? Estalviem als convocants la feina d'aplegar totes les còpies de tots i cadascun dels membres del jurat, posar-les dins un sobre, posar-hi la nostra adreça, portar-les a una oficina de correus i, a nosaltres, la d'anar-les a recollir, a més de pagar els ports deguts. Per tant, donem-les per perdudes i refem el text tantes vegades com ens doni la gana, esperant un concurs que demani els originals en format digital o per correu electrònic.
¿QUI ES RESPONSABILITZA DE LES CÒPIES?
Estic d'acord, doncs, que siguin destruïdes les còpies dels treballs no guardonats. Però, ¿qui ens assegura que cap jurat es quedarà —de bona fe— l'exemplar que li ha tocat de llegir? Em sembla que no cal que n'especifiqui les conseqüències.
Alguns premis suggereixen que els originals no premiats es vagin a recollir. Hem d'entendre que els convocants no pensen aplegar tots els originals dispersos a mans de cadascun dels membres del jurat i després reenviar-los a l'autor a ports deguts. Ni això.
Hi ha convocants que es curen amb salut i en les bases avisen, com en el cartell de Premis de la Nit literària andorrana, que «els organitzadors no es responsabilitzen de les possibles pèrdues o del deteriorament que puguin patir les obres». És a dir, si els originals finalment retornen a l'autor però inservibles perquè hi ha senyals d'haver servit de plats, de posavasos o rebregats per haver estat passejats per hamaques, no cal reclamar res.
Ara bé, el que ja passa de mida és que les mateixes bases avisin, com les de l'Ajuntament de Puçol, que «farà l'ús que crega convenient de les obres no retirades en un termini de dos mesos». ¿Reciclaran els folis per fer notes els funcionaris? ¿Les regalaran a un pintor local perquè il·lustri els textos? ¿Què amaga aquest 'que crega convenient'? És un cas singular, però no són tan singulars les bases que preveuen que l'entitat o ajuntament es quedarà a l'arxiu o com a 'fons patrimonial' un exemplar dels treballs no guardonats (per exemple: Premi Arnau de Palomar, de Riudoms, Baix Camp i Premi Soler Estruch, de Castelló, Ribera Alta). ¿Amb quin dret i per quin motiu es poden quedar exemplars d'uns treballs inèdits que no han obtingut premi?
FOTOCÒPIA DEL DNI /NIE I/O CURRÍCULUM:
Moltes bases de premis, a més de les dades de l'autor, exigeixen afegir una fotocòpia del DNI, del NIE o del passaport (com per exemple: Premi Joles Sennell de la Seu d'Urgell, Històries Vives del Segrià-IV Premi de Relats Curts del Consell Comarcal del Segrià, Premi de narrativa Vila d'Almassora), o un currículum (Lleida a Màrius Torres i Guissona a Jordi Pàmias, per exemple) requisits que només és lògic demanar a l'autor que guanyi el premi. D'altra banda, hem de suposar que les pliques no s'obriran abans del veredicte per tant, l'única identificació i l'únic currículum que cal per a difusió del premi i posterior publicació —si és el cas—, són els del guanyador. Les altres pliques s'haurien d'obrir exclusivament per obtenir les adreces i enviar als autors una còpia de l'acta, cosa que rarament fan els convocants, ni tan sols per respecte als que s'hi hagin presentat, que en són els primers interessats.
LLISTES DELS TREBALLS PRESENTANTS:
De cap manera s'han de fer públics els títols dels treballs i els autors que s'han presentat al premi (com per exemple als Premis literaris Ciutat d'Alzira). Fer-ne llistes és incórrer en una indiscreció que afecta l’obra, ja que difonent el títol, el crema. Si els convocants ho fan per assegurar-se que tots els originals enviats pels autors han arribat al seu destí, ho poden resoldre demanant els originals per correu electrònic o per mitjà d'una plataforma d'edició i acusar-ne rebut a mesura que els vagin rebent.
Vegeu en aquest mateix blog: