El preu. Autor: Arthur Miller. Traducció: N. Bonilla i C. Camacho. Direcció: Sílvia Munt. Teatre Goya, Barcelona |
Arthur Miller situa quatre personatges a les golfes d'una casa pairal on hi ha mobles arraconats de quan fa setze anys va morir el pare, un milionari novaiorquès arruïnat amb el crack del 29. Ara l'edifici s'ha d'enderrocar i Víctor el fill petit (interpretació antològica de Pere Arquillué) i Esther (Rosa Renom, brillant), la seva dona, esperen un taxador (Lluís Marco, tendre,
inoblidable) que s'endugui el mobiliari. Han convocat Walter (Ramon Madaula, el matís), germà de Víctor, cirurgià d'èxit, de qui no saben res des de fa setze anys. La trobada del trio familiar en aquest espai evoca records i desvetlla rancúnies i remordiments pel que hauria pogut ser diferent a les seves vides. Víctor va deixar els estudis i va dedicar-se a tenir cura del pare, ara
és a punt de jubilar-se de policia i retreu al germà gran que no l'ajudés. Walter es defensa, ell també ha fet renúncies. I, entremig dels dos germans hi ha l'Esther, a l’embat de la frustació del marit. L’únic personatge que no culpa els altres de la seva realitat present és el vell taxador del mobiliari, que veu renovades les pròpies possibilitats amb aquest negoci. Bravo, Sílvia Munt, per posar dempeus aquest text apassionant que sentim proper. Un regal d'orfebreria teatral que commou per la seva veritat. 10/10