Retrat d'He Bin, alt comandament militar. De la galeria d'homes eminents de la dinastia Ming |
Ming. L'imperi daurat és una exposició de gran format de CaixaForum. La mostra consta de 126 peces selectes de ceràmica, pintura i cal·ligrafia
de les col·leccions del Museu de Nanjing, tresors nacionals molts dels
quals no havien sortit mai abans de la Xina. N'hem fet el recorregut ben amples perquè, pel que sembla, els progenitors no tenen a l'agenda vacacional anar junts amb la fillada al museu.
¿Què n'hem après, a més de saber la procedència militar de l'estirp?
La dinastia Ming va dominar la Xina durant 276 anys, després de derrotar la dinastia Yan dels mongols. Al llarg del 1368 fins al 1644, setze emperadors d'aquesta dinastia van aconseguir per a la Xina una gran prosperitat i expansió. Va adquirir fama a Europa com a proveïdora d’articles de luxe. La combinació de riquesa i influència va generar grans avenços artístics, socials i econòmics que permeten definir aquesta dinastia com «l'imperi daurat». Primer van governar a Nanjing i posteriorment es va desplaçar a Pequín on van construir la fastuosa Ciutat prohibida on vivien l'emperador i els funcionaris
¿Què n'hem après, a més de saber la procedència militar de l'estirp?
La dinastia Ming va dominar la Xina durant 276 anys, després de derrotar la dinastia Yan dels mongols. Al llarg del 1368 fins al 1644, setze emperadors d'aquesta dinastia van aconseguir per a la Xina una gran prosperitat i expansió. Va adquirir fama a Europa com a proveïdora d’articles de luxe. La combinació de riquesa i influència va generar grans avenços artístics, socials i econòmics que permeten definir aquesta dinastia com «l'imperi daurat». Primer van governar a Nanjing i posteriorment es va desplaçar a Pequín on van construir la fastuosa Ciutat prohibida on vivien l'emperador i els funcionaris
El model social dels emperadors Ming era altament jerarquitzat, inspirat en els principis de Confuci: al cim hi havia els funcionaris,
que eren els que garantien el funcionament de l'estat. Per sota seu hi
havia els ciutadans que havien passat per l'educació reglada; més avall els comerciants i artesans; i, a baix de tot de l'escala social, els pagesos. L'única mobilitat social que existia era mitjançant exàmens rigorosos per accedir a la funció pública.
Aquest model va canviar amb l'increment del comerç, i amb l'arribada de la plata americana a través de les Filipines, a partir del segle XVI va haver-hi comerciants que es van enriquir i van començar a consumir productes abans reservats a l'elit de funcionaris. En tots els estaments, però, no va canviar la vida de les dones, que es devien a les "tres obediències":
primer havien d'obeir al pare, després al marit, i posteriorment al
fill.
L'Obra Social La Caixa amb la col·laboració de Casa Àsia ha programat un cicle de cinema xinès. El 10 d'agost es celebrarà la Nit de la Xina, amb un cercavila xinès, que deurà ser sonat perquè la comunitat xinesa de Barcelona és molt nombrosa i activa. També hi haurà tallers de cuina xinesa, de cal·ligrafia i de la cerimonia del té. Vegeu-ne aquí el programa.
Exposició oberta fins al 2 d’octubre de 2016
Gratuïta per a clients de «La Caixa»