La Trilla, des del camí dels Frares Foto: Mathew Barton |
Al Baix Camp, la silueta del castell de gres vermell de l'antic monestir de Sant Miquel d’Escornalbou presideix els boscos i la muntanya d'Escornalbou. Corona el conjunt, un turó triàsic on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara amb la capella bastida al segle XIX damunt
les restes d'una torre romana, utilitzada pels àrabs com a lloc de
guaita. Del mateix castell surt el passeig dels Frares, un camí arrecerat del mestral, de prop de mig quilòmetre que envolta l'edifici donant el tomb a la muntanya d'Escornalbou. Es va obrir el 1818 per obtenir pedra destinada a les obres d'ampliació del convent i es va conservar per a lleure dels frares franciscans que hi habitaven.
En una mica més d'un quart d'hora, es passa entre vegetació frondosa i roques enormes de gres treballades per l'erosió, per l'ermita de les Tres Verges, per diferents miradors des dels quals es gaudeix d'una vista espectacular dels pobles del Camp, Montbrió, Cambrils; Tarragona i Salou al fons; envoltat per les serres de l'Argentera, del Montsant i de la Mussara, el coll de la Teixeta. I, al peu, el coll de la Desenrocada on hi ha projectada una pedrera que pot desgraciar per sempre l'ecosistema i la bellesa natural d'aquests paratges únics.
Foto: Mathew Barton |
El conjunt monumental d’origen medieval ha estat modificat en diverses ocasions, sobretot quan l’edifici el va comprar el diplomàtic i escriptor reusenc Eduard Toda i Güell. En una visita guiada ben documentada per professionals —Enriqueta Sedó, el rigor— podem veure l’església, el claustre, la sala capitular i l'habitatge, on antigament es trobaven les dependències del monestir i on després va viure Eduard Toda, amic de l'arquitecte Antoni Gaudí. L'arquitecte va visitar el castell i no li devien ser indiferents les espectaculars roques del coll de la Desenrocada que es veuen des del claustre del castell, les quals segons un estudi publicat a la revista «Sapiens» signat per l'arqueòloga Paula Santamaria i el professor d’enginyeria Josep Pedret, podien haver inspirat les seves obres.
Foto: Mathew Barton |
El castell d'Escornalbou és gestionat pel Museu d'Història de Catalunya. Hi deu tenir alguna cosa a objectar per tal que no es destrueixi el paisatge que l'envolta, a més de l'erosió secundària que comportarà l'extracció (transport de materials per camins i carreteres locals). Els ciutadans tenim dret a continuar gaudint-ne i, conjuntament amb els responsables polítics, tenim l'obligació de defensar la terra enfront de qualsevol escomesa que pretengui destruir-la.
Vegeu aquí unes quantes raons per oposar-se a la pedrera a l'Argentera.