SANT PONÇ, DE REBAIXES

Paradista d'herbes remeieres © Paüls, 2017

M'agrada la Fira de Sant Ponç perquè porta olors del camp als carrers de Barcelona. Farigola, menta, romaní, sajolida, alfàbrega, fonoll, llorer, orenga, sàlvia, marialluïsa... Ha plogut amb ganes, avui, a Barcelona. Els carrers fan olor de net, no tufegen com cada matí després del reg amb aigua freàtica.
Els firaires que s'han instal·lat al carrer de l'Hospital i la plaça de Sant Agustí han estat a punt de tancar les parades. Cap a les dotze han pogut treure els plàstics que resguardaven els productes de la pluja i el carrer i la plaça s'han inundat de gent que xipollejava als bassals. 

Fruita confitada. Fira de Snt Ponç. © Paüls 2017

Actualment ja no hi ha trementinaires baladrers que cridin pels carrers un dia l'any. Ara, els pots de mel de totes les mides i procedències, la fruita confitada, el codonyat, el pol·len, les garapinyades, la regalèsia, la canyella  i les herbes remeieres es poden adquirir tot l'any en múltiples establiments, no necessàriament especialitzats. 

La varietat de mel que es concentra en aquesta fira, potser sí que la fa singular, encara avui. Apicultors catalans i, sobretot extremenys, porten mel de romaní, d'espígol, de muntanya (amb alt contingut de zinc), de castanyer, de bruc, de farigola, de taronger, milflors, d'alzina o roure, pi i avet, de til·ler...

Carxofes i herbes pansides en homenatge a sant Ponç. ©Paüls

Avui, la imatge del patró dels herbolaris, sobre un humil baiard feia pena envoltada de les herbes tendres que l'aigua ha malmès. No hi havia la corrua d'escolars que cada any es passegen per la fira i compren regalèsia i bossetes de garampinyades. Tampoc he vist el núvol de fotògrafs que acostuma a rondar per les parades llustroses i flairants. A primera hora de la tarda ha tornat a descarregar amb virulència. La bonança ha durat poc.