 |
| Pere Torné Esquius, La cambra trista, c.1913. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú |
Observeu bé aquesta pintura. Forma part de l'exposició Torné Esquius. Poètica quotidiana, del MNAC. A primer cop d'ull és un interior sense persones, una composició equilibrada, tranquil·la, poètica. Ens sobta un rellotge penjat a la paret, ¿anacronia o símbol de Cronos? Sobre el llit i a terra hi ha flors. I dos canelobres apagats. A la finestra una torreta amb una planta seca, més enllà es veu la capçada d'una església que acaba amb una creu. Dues cadires de vetlla. Si continuem investigant acabarem sabent qui ha estat en aquesta cambra. Fins i tot podem aventurar-nos a verbalitzar qui hi ha mort (vegeu la Dolorosa al capçal). Una pintura informativa d'un espai quotidià on han succeït coses. Torné
Esquius ha pintat el present on es reflecteix —vivíssimament— el passat. Inquietant.
La pintura es titula La cambra trista i és de Pere Torné Esquius (Sant Martí de Provençals, 1879- Flavacourt, Illa de França, 1936), un pintor l'obra del qual no s'ha divulgat més enllà dels col·leccionistes d'art i que ara recupera el Museu Nacional d'Art de Catalunya en una antologia magnífica. Eduard Vallès i Elena Llorens, que han comissariat l'exposició, han localitzat 300 pintures i n‘han
seleccionat 35 olis i 48 dibuixos que il·lustren l'univers particular de l'artista. El més destacable són 15
tintes originals —que es consideraven perdudes— de les 39 làmines —24 reproduïdes en gran format a l'exposició— que van il·lustrar Els dolços indrets de Catalunya, del 1910
(llibre de poesies de Francesc Sitjà, amb pròleg de Joan Maragall i set olis per decorar una
cambra infantil.