 |
Escolteu el poema sencer |
Tant com haurà pogut haurà lluitat.
K. P. KAVAFIS
Calafateges a sou pels jardins,
enxampes fullaraca que juga
fent remolí d’un racó a l’altre,
mentre a casa teva tot va en dansa.
T’espolses l’olor dolça de la coronil·la,
plantes tot d’esqueixos d’espígol
per marcar el desnivell dels graons;
avies el reg gota-gota,
perquè creixi el rusc, el mall, l'enclusa
i el desig de crear: Drassanes.
© Lena Paüls
...allò que et mou incansable és tenir cura de la nau del teu jardí, dels nous plançons:
desbrossar, arrencar, endreçar perquè res no vessi o perquè no entri més aigua, per equilibrar el dins i el fora i voldràs fer net de tot allò que fa malbé la terra, que l’empobreix.
CARME ANDRADE, del pròleg a Desfici de mar
Cliqueu la imatge per accedir al llibre
