ni la ferum del teu peu dret corcat.
Fumeja mandrosa i lleu la foguera,
i ara et toca destriar això d'allò,
llimar i moldre, colar i anivellar.
(El desfici del voltor t'assossega.)
Saps que el tarquim en essència
que surt de malla i sedàs
no pot passar la duana.
Altre cop alambí i filtre
purifiquen el solatge.
Tot el recapte esporgat
enyora vincles antics,
per mantenir-se en ufana.
No cal explicar per què:
lligues tall i cassigall.
Als ampits de les finestres
—mestral, calima o boirim—,
s'esqueixa la terra als testos.
Hi aparelles fem i reg,
un inici de prec i plor.
Les escletxes filtren llum,
pedra i riu es bressen junts,
i invoques als fils de sol
un cobricel tot brodat
des d'on fer i caminar el món.
© Lena Paüls
Invoques els elements purificadors, el foc... lliurar-se al foc és restablir l’ordre, és el foc restaurador, la possibilitat de renovació, el gram nou que hi neix sota, però també és l’alambí i el llimar i el filtrar per abastar el perfum primer. CARME ANDRADE. Del pròleg a Desfici de mar
