 |
| Saigon. Text i direcció: Caroline Guiela Nguyen i equip artístic. Sala Fabià Puigcerver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
Saigon és el nom d'un restaurant de cuina casolana on la propietat i els parroquians habituals viuen dos mons: el vietnamita de 1956 i el parisenc de 1996. Els protagonistes són tant francesos colonitzadors que van ser expulsats d'Indoxina el 1956, com vietnamites que van buscar refugi a França. L'obra mostra els mateixos personatges de joves, quan es pensaven que tot era possible, i de vells, inadaptats al nou país, malgrat haver-hi viscut quaranta anys. Marcats per una guerra, han patit la repressió i s'han exiliat, han enyorat casa seva i alguns, després de l'aixecament de l'embargament nord-americà, preparen el retorn. Un retorn trist perquè el país i l'entorn pròxim que van deixar enrere ja no existeix. Els joves no saben el francès dels colonitzadors i no entenen el vietnamita dels avis que es van haver d'exiliar de joves. Perduts els orígens, perduda la identitat, els que retornen no són francesos, però ni ells ni ningú els reconeix tampoc com a vietnamites. L'autora ha recollit experiències dels propis intèrprets, alguns no professionals, cosa que fa que l'espectacle respiri veritat. No expliquen la història amb llàgrimes, però gairebé. 8/10