 |
| © Pérez Oliván. Souvenir. Acrílic 90 x 72 cm |
Sofia
ha arrelat el cos a la sorra del regne del sol encegador. Suren dues
dunes coronades en aquest desert sense ombres que arriba fins a la
platja. Embarrancat a peu d'ona hi ha un vaixell que havia transportat
sucre. El mar encalma l'horitzó vetllat per quatre núvols adormits, just
on el foc artesà va devorar la tanca de fusta, la va polir i hi va
emmarcar l'aire. Ha traspassat el llindar i s'ha alliberat del cos a
mitges. Sap que la terra promesa és un cos, que l'aire promès és la
idea. Amb aquesta natura de transició, evoca el borrissol eriçat d'un
cap a l'altre de cos i suma intuïcions.
ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
Del llibre de proses poètiques
Remeno paraules, de Lena Paüls