 |
| Setinat d'or. © Antonieta Codina |
Al mirall de la platja s'hi projecta l'ocre rabiós del sol que es pon. Un gegant ha desplegat el llençol de blonda, reposa un instant i recula per tornar convertit en un altre gegant. Un cop i un altre. Et llences als seus braços per rebre la carícia escumosa i sents el gust de les escates de les sirenes dels contes, del ganivet de conquilles escantellades clavat al cos, de la suor d'homes, dones i infants amuntegats en pateres. Quantes maneres silencioses de tocar fons! Entre dues llums, surts d'aquest llit de setí salat i enfonses els peus al rellotge de sorra mullada que s'escola entre els dits en un instant inestable de joia. Ha canviat el mirall i el que s'hi projecta. La claror que queda et xiuxiueja: tot és retorn.
ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
Del llibre de proses poètiques
Remeno paraules, de Lena Paüls