 |
| © Núria Feijoó, 2014 |
No tot consisteix a arribar primer a la meta. ¿Quan deurà ser que enllaçats a plena llum, arrencarem a plorar perquè ens sorprendrà en el cos de l'altre la pròpia vellesa? Podria ser un dia qualsevol, sense relleu. Podria ser després que una nit hàgim somiat síl·labes apedaçades: paraules noves. Per consol, el present del mar llampant d'estels, on haurem arribat junts.
ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
Del llibre de proses poètiques
Remeno paraules, de Lena Paüls