 |
© Pérez Oliván
Acrílic i tinta sobre paper, 40 x 30 cm |
L'escala
imaginada és terrenal i no arriba al cel somiat de Jacob. Arrenca de la
terra eixuta i sorrenca del desert i va cap a la terra conreada
d'olivers de secà d'aquesta Mediterrània que just apunta entre les
feixes i el cel llampant. De res a no gaire. Hi ha núvols de final
d'estiu que acaronen cada oliver, però no desprendran ni una gota. Són
núvols pedra, i l'oliva haurà de sortir-se'n per mitjans propis i
s'anirà omplint a poc a poc de l'or líquid d'aquesta terra somiada.
Terra de saó, on arrelen escales de pujada i baixada amb núvols a punt
de rebentar a tots els horitzons.ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
Del llibre de proses poètiques
Remeno paraules, de Lena Paüls
