 |
© Pérez Oliván
|
«Jo sóc aquella que em dic...» La geganta es presenta mudada al ball dels núvols. Just quan ha començat la metamorfosi del cos en aire, l'envolta un estol molsut d'amfitrions. Encara no hi sentim música ni cap soroll, tret de l'oreig que passa entre les agulles dels pins. Mentrestant, l'esfera transparent del cap ha fet un trau al paisatge i els llavis s'han transmudat en diana d'enigmes diversos. D'aquí a res, tòrrida simbiosi.
ESCOLTEU el pòdcast de la prosa poètica
Veu: Andreu Sotorra
Del llibre de proses poètiques
Remeno paraules, de Lena Paüls