DEUTES ETERNS DE L’AVELLANA PLENA

Tortell de pasta de full farcida de cabell d'àngel.
Factoria familiar. Foto: ©Paüls

Si sabessin els nostres alumnes tot el que n'hem après, tot el que hem descobert amb cadascun, segurament no ens tindrien en gaire bon concepte. Per sort, no ho saben, la qual cosa ens permet emocionar-nos públicament quan rebem un comentari com el que fa l’activista cultural Eduard López, a l'apunt Terra cremada del seu blog «Col·lectiu antiartistes»:

Em miro amb cert retard un apunt (Adéu, tortells de la Montserratina) de la sempre inquieta i penetrant Lena Paüls, reusenca de lletres resident fa anys a Barcelona (abans, però, de migrar a la capital com han fet tants reusencs il·lustres, em va fer subscriure un deute etern amb ella a través del curs a Òmnium Cultural on vaig realitzar el meu únic estudi sistemàtic de la meva llengua materna, aquesta en què ara escric).

Aquest panegíric de l’Eduard m’ha fet pensar en els deutes eterns que fan de bon arrossegar. Deute etern als pastissers de la Montserratina que em van descobrir el gust dels tortells de pasta de full farcits de cabell d’àngel. Per tocar el cel més dies que no pas els de la mitja dotzena de festes familiars,  m’he atrevit a fer-ne un. Vegeu, encapçalant aquest apunt, el tortell que he fet per santa Magdalena, amb cabell d’àngel, regal de la Núria Feijoó, amiga melmelaire. Fent honor al refrany, damunt hi he trinxat avellanes de les terres de la Maria Vallvè, amiga pagesa.
Un cop tastat i polit, vist i no vist, ens hem dit: "Fa puntetes als de la Montserratina...", amb el convenciment que haurem de passar per sempre més amb aquests tortells casolans. Els de la Montserratina han abaixat portes i no sé a qui demanar la quitança. Dubte resolt: per contigüitat, a l'Eduard. Metonímia.

Cosa que us furti el Temps, serà tornada. 

W. SHAKESPEARE, Sonets, XV