 |
| Lluïsa Tarragó (2010) |
Avui ha mort als 93 anys la Lluïsa Tarragó Griñó, de Duesaigües. Se n'ha anat amb la feina feta i ara reposarà d'una llarga vida de treball, dedicada a tenir cura de la casa, del seu home i dels dos fills de la parella, dels quals n'estava molt gelosa i satisfeta. Però, a més, va ser una pagesa incansable que, al costat del seu home, portava l'hort com un jardí, més enllà del Barrancó, i compartia amb ell les feines que calien per a la producció d'avellanes, d'olives i d'ametlles.
Ens vam conèixer fa molt anys a la botiga de cal Rofes i vam estar en contacte fins que fa uns anys va anar perdent la memòria ja no es podia valdre per ella mateixa al poble. Va formar part de la junta de Dones de Duesaigües i hi va tenir una participació molt activa. No era de gaires paraules, més aviat era reservada i poc amiga de tafaneries. Amb altres dones de la seva generació ens havíem trobat algunes tardes d'estiu a conversar (i a tastar els meus modestos cocs), a parlar de la vida, fins que el sol declinava. (Vaig deixar-ne constància en aquest apunt: Cuina de la terra.) Però, a banda de les xerrades al refugi de la Vinyeta, la imatge que me'n queda és asseguda a l'entrada de casa seva envoltada de sacs d'ametlles a les quals llevava la pellofa. Era el primer pas abans de trencar les ametlles i moldre-les per fer-ne menjar blanc o panellets. Sempre, sempre, amb les mans feineres i pensant en els que estimava. Moltes gràcies, estimada Lluïsa, per tot el que he après de tu.