 |
| Inauguració de l'exposició 'Elogi del silenci', de Marta Ballvé Nau Comanegra, antiga Fàbrica Lehmann, 27-9-2018 |
 |
| Amb Mònica de Dalmau i Marta Ballvé |
Accedim a la nau de l'Editorial Comanegra pel pati de la casa número 159 del Consell de
Cent, antic recinte industrial de la Fàbrica Lehmann, ara ocupat per estudis de creadors, un
indret poèticament rònec que ens predisposa a gaudir de l'art en viu.
Hi inaugura exposició l'artista plàstica santcugatenca Marta Ballvé amb una selecció de pintures i escultures acompanyades dels textos del projecte 'Elogi del silenci' que va començar l'u de gener. Des d'aleshores ha presentat diàriament a les xarxes socials un text i l'obra gràfica que el representa, amb el silenci com a eix vertebrador.
Obres sobre paper, gravats, pintures, escultures o llibres d'artista i els mots que els han inspirats parlen de silenci enyorat, de diferents espais i formes del silenci. Però, l'energia creativa de Ballvé embolcalla el visitant amb materials quotidians, amb la serenitat de la seva paleta de tons mediterranis amb una base de negre per aconseguir que agafin més força, amb la delicadesa dels collages i escultures minimalistes fets poema visual. L'amfitriona ha rebut els col·laboradors amb un original per a cadascú (vegeu a la fotografia el que tindré la sort de gaudir des d'ara!)
Ballvé ha presentat l'acte en consonància amb l'austeritat de l'obra exposada. Ha donat la veu a diversos rapsodes que li han proporcionat material propi o d'altri per representar el silenci gràficament: Albert Carrasco Guarques, Mònica de Dalmau Mommertz, Eduard Miró, Marta Pérez Sierra, Marta Pessarrodona, Francisco Javier Solé Ribas i Ester Xargay.
Una mostra reduïda de les peces d'aquesta aventura creativa que acabarà el 31 de desembre s'exposa a
les parets de pedra de l'espai i d'altres són en un expositor de tisora, a mà
del públic que visita l'exposició (de 9:00h a 18.30h). Amb la Mònica de Dalmau ens
fotografiem amb les obres de Ballvé inspirades en paraules nostres i dels col·legues
reusencs Eduard López i Carme Andrade, que no han pogut assistir a la inauguració.
 |
| Pintura de Marta Ballvé. Prosa de Carme Andrade Sóc la roda que flameja silent en els espais remots de la nit mineral. Sóc alienígena al regne de les veus i de la cridòria mesella. Creix l’arbre en perenne follia. Epíleg. El bec de l’ocell garlaire vessa nous mots a l’orella de la dona que camina dins del mur. A cinc veus amb epíleg. |
 | |
| Pintura de Marta Ballvé. Poema de Mònica de Dalmau. Les plomes alliberades com gotes d’aigua caigudes evaporen sota el sol i condensen en temps literal sobre el paper: ara de tinta escorreguda. Quin canal cal triar quan el silenci és demanat? Senzill: la proposta guia. Tot té el mateix sentit Quan s’alineen els estels. |
 |
| Pintura de Marta Ballvé. Poema d'Eduard López Besllums.2: En l'etern ara Callàvem enmig de la multitud sonora, ens cruixia a l’ànima el seu sord anhel, però ens bevíem a glopades el temps i tota llum era esca per a nova aurora. Érem al riu però ens sabíem ja mar, el vent batia la vela de la fràgil barca, la pluja fuetejava l’espelma vacil•lant que era tot far en la immensa boira. Ens amarava els ulls la vibrant fosca. Ens creixia al pit l’ala tensa del silenci. |
 |
| Pintura de Marta Ballvé. Poema de Lena Paüls Perquè he vist la dansa muda dels teus dits, puc sentir el silenci fecund dels finíssims capil·lars de les arrels que desplegues amb lenta traça, fent camí entre la pedra de llicorella. Nodreixes els borrons latents: raïm, panses, llavors. |
Exposició oberta fins a l'11 d’octubre
*
*
Per saber-ne més: