 |
| Shirley Valentine, Willy Russell. Versió: Joan Sellent i Ferran Toutain. Direcció: Miquel Gorriz. Teatre Goya, BCN |
El monòleg Shirley Valentine, de Willy Russell, es va estrenar el 1986 i es va portar al cinema tres anys després. Fa, doncs, més de trenta anys d'aquest text en què la protagonista (en aquesta versió, Mercè Aránega, d'antologia) és una mestressa de casa de Liverpool, d'uns cinquanta-i-pocs anys d'edat, dedicada al seu marit i als seus fills ja grans. Porta bé la seva situació, a casa fa i desfà, però ara es mira des d'un altre angle. I es pregunta ¿per què no? Emprèn una petita revolució personal, una escapada que li canvia la vida: Viatjarà a Grècia amb la seva amiga. Aquí havíem vist, a La Villarroel i després al mateix Teatre Goya, el muntatge interpretat per l'actriu Amparo Moreno, dirigida per Rosa M. Sardà.
Shirley primer parla a la paret de la cuina i després a una roca d'una platja grega. El director Miquel Gorriz posa l'èmfasi en la contenció de sentiments d'aquesta dona vital que, oblidada d'ella mateixa, sembla estancada per sempre i que pren una decisió amb la mateixa energia i determinació amb què ha dedicat la seva vida als altres. 10/10