 |
Ningú és un zombi! Dramatúrgia i llibret: Jordi Folck.
Composició musical: Havard Enstad i Guillem Galofré.
Direcció: Joan Rigat. Companyia Teatro Calámine.
Jove Teatre Regina, Barcelona
|
Ningú és un zombi! No hi falta la doble negació en aquest títol. Ningú és el nom d'un xicot zombi, és a dir, un mort vivent. Ara s'ha materialitzat en els escenaris, però va néixer sobre paper, en la novel·la del mateix títol que va guanyar el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil, ara fa cinc anys. Jordi Folck, autor i adaptador teatral d'aquesta obra, amb l'astúcia d'Odisseu, va posar aquest nom al protagonista per confondre'ns, a nosaltres lectors i espectadors, ciclops en miniatura d'anar per casa. I ho ha aconseguit, si més no en més de dues-centes escoles i ara en l'adaptació teatral que també fa augurar l'èxit.
Sembla que quan es té el protagonista ja es pot posar dreta una obra de teatre. La companyia Calámine té el protagonista perfecte: Adriano Ardilla. Caracteritzat d'una mena de Frankenstein jovenet, desmanegat, fet de peces mal ajustades. No m'imagino el zombi Ningú de cap altra manera. Però Ningú és un pretext per parlar de l'acceptació de la diferència en l'entorn escolar. I el missatge arriba diàfan des de la primera escena.
 |
| Tietes zombis de Ningú. Veus en off: Mercè Comes, Lloll Bertran, Mont Plans. |
Afegim-hi que és un musical ben interpretat, dinàmic, amb titelles i projeccions, amb nou cançons enganxadisses que provoquen que en sortim
cantant, tal com pertoca. I el recomanem, esclar. Vegeu-ne la cartellera:
tots els caps de setmana i en sessions especials per a escolars en dies
feiners. 8/10