 |
| Croades, de Michel Azama. Adaptació i traducció: Santiago Sans. Direcció: Jordi Vilà. Companyia La Ràtzia. El Maldà, Barcelona. |
La bogeria de la guerra. La incredulitat davant de l'absurditat que s'acosta. Tots els valors subvertits per la violència. Estralls materials, desgavells psicològics que converteix els innocents en assassins. La bogeria de la guerra. De qualsevol guerra. L'obra de Michel Azama, escrita fa una trentena d'anys, s'ha muntat com a projecte final de quart curs de l'Institut del Teatre, dirigit per Jordi Vilà. Una companyia jove, doncs, que comença amb una performance a peu d'escales del Maldà on la bellesa i la fragilitat d'un joc d'infants es veuen interceptades per la presència de la mort. El públic seguim la mestra de cerimònies cap a un espai agrest, només habitat per quatre bidons que actuen de trinxera. I en aquest espai inòspit, les raons de cada personatge i el sentit comú fracassen. De sobte, amics d'infància es fan enemics només perquè no han nascut en el mateix bàndol. Als llimbs, una parella que han estat els primers a arribar-hi, va acollint els finats, siguin de la religió que siguin. Admirem la valentia de posar una obra d'aquestes característiques dempeus. I reeixir-hi completament. 9/10