IF-FI. Els espectadors d'aquesta proposta del Laboratori Peripècies de la Sala Becket som protagonistes d'un experiment teatral que, com que no s'assembla a res del que hagi vist, em costarà d'explicar.
Quatre generacions de les famílies barcelonines Isern i Fontanals, al voltant d'un rellotge d'or, únic, dissenyat segons la proporció àuria, o número
“fi”. Des de la guerra de Cuba de 1898 a la Transició Democràtica, el 1978. I entremig,
la dictadura de Primo de
Rivera, la República, la Guerra Civil i quaranta anys de dictadura. La bomba que va caure a la plaça Sant Felip Neri, el 30 de gener de 1938, va entrecreuar les dues nissagues, a l'entorn d'aquest rellotge singular i irrepetible.
D'entrada, els espectadors formem dos grups, segons el color de l'adhesiu que ens faciliten. La nostra participació comença en asseure'ns en un cercle tan reduït que
els actors de la primera escena gairebé no hi caben. Les miniescenes
controlades per un rellotge projectat en una paret. Cada dues escenes
eixamplem el cercle seguint línies de colors i van incorporant-s'hi
espectadors que s'estaven drets.
L'espectacle consta de tres parts de 45 minuts cadascuna. Les dues primeres ens intercanviem amb l'altre grup. El grup que hagi vist les situacions des de la circumstància dels Isern, ara la veurà des de l'altra família, la dels Fontanals. I a la inversa. A la tercera, els dos grups junts en un espai teatral a l'ús, entendrem el que realment s'hi debat, amb un gir de guió extraordinari que connecta totes les parts. Una creació col·lectiva que interrelaciona les diferents situacions, coordinada pel dramaturg Sergi Belbel. Bravo! 10/10