Pont d'Enseula: CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ D'EL JARDÍ DE LES ESCALES

23 de març 2019

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ D'EL JARDÍ DE LES ESCALES

Marina Barraso llegint un text que recorda l'arcàdia del seu pare

a l'hort que ha inspirat el conte El jardí de les escales

Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) [20-03-2019] fragment de la lectura d'El jardí de les escales a càrrec d'Antònia Farré acompanyada dels músics Albert Barraso (fagot), Cèlia Juan (violoncel), Joan Ferrando (guitarra) i Vicenç Vidiella (teclats i violoncel). Al fons, Antònia Farré (esquerra), i a la taula: Lena Paüls (presentadora de l'àlbum), Victòria Rodrigo (autora del text), Teresa Llorach (autora de les il·lustracions) i Alfred Arola (editor).

CIMIR, 20-3-2019 © Isabel Moreno

20 de març. Dia plàcid d'inici de la primavera. Qui conegui el magnífic espai del CIMIR sap que no és al centre de la ciutat i a dos quarts de vuit ja és fosc, tot i així, la sala de la planta baixa s'omple de familiars, d'amics i de coneguts de la Victòria Rodrigo i la Teresa Llorach, les autores d'El jardí de les escales. El poder de convocatòria d'aquestes dues reusenques fa que deu o dotze persones que han arribat a última hora hagin d'estar dretes i no tinguin la postal amb un dibuix del conte que els altres trobaran a la cadira. La poden aconseguir, no obstant, agafant-la de la taula de l'entrada, entre brots de romaní procedents del jardí de llicorella.

Postal de Teresa Llorach © Sheila Shei

Entre els assistents hi ha poques criatures. Aquest fet referma la intenció d'adreçar l'àlbum il·lustrat a lectors de totes les edats. Els que hi ha avui en seran prescriptors o bé el regalaran als fills o als nets, després de llegir-lo amb deteniment buscant-hi allò que hauran vist i sentit a la presentació.

Els dibuixos originals de la Teresa Llorach s'han penjat en estenedors a les dues bandes de la sala, acompanyades de romaní i margarides del jardí de les escales real. Al fons de la sala, la taula dels que hem de parlar: editor, autores i presentadora. A l'esquerra un faristol. En primer terme, els instruments preparats per als músics que acompanyaran la rapsoda en la lectura del conte.

Inicia l'acte l'escriptora Victòria Rodrigo, que diu que el conte s'inspira en un jardí real, que la narradora —la marieta Groga— va néixer al roserar del Mas Iglesias i que ja va protagonitzar una aventura en un conte publicat al recull Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017), del col·lectiu literari Reusenques de Lletres. Em passa la paraula i la cedeixo a la Marina Barraso, filla de la Victòria, perquè ens il·lustri l'aforisme de Novalis: "Tot objecte estimat és el centre d'un paradís."

Gaudint de la sorpresa de la seva mare, la Marina llegeix un text del seu pare, Josep Manel Barraso, on explica records de la infància feliç al jardí de les escales (vegeu la foto que inicia aquest apunt). Un jardí intensament viscut primer com a infant i després amb la seva companya i els fills.

A continuació faig la presentació (vegeu-ne el text aquí) i la Teresa Llorach explica que de menuda li agradaven els contes il·lustrats i que ara és ella qui gaudeix il·lustrant-ne (i fent-ne gadgets, com el braçalet de la marieta groga, el quadernet per pintar o les postals amb dibuixos del conte que va regalar als assistents).

L'editor Alfred Arola diu que admira qui sap crear bons contes per a infants i invita els adults a transmetre als petits l'afició a la lectura. Es mostra satisfet per comptar amb un nou llibre de la Victòria al catàleg de l'editorial i per incorporar-ne per primera vegada un d'il·lustrat de la Teresa. Amb aquesta intervenció es clou la primera part de la presentació.

Mentre pels finestrals del CIMIR guaita la lluna plena d'un groc rutilant, la rapsoda Antònia Farré llegeix el conte amb veu potent i matisadament cadenciosa, acompanyada pels músics Albert Barraso (fill de la Victòria) i Cèlia Juan que interpreten la Sonata in E Minor (RV 40) de Vivaldi, i Joan Ferrando (fill de la Teresa) i Vicenç Vidiella, que interpreten una melodia original creada pel Joan per a cada personatge del conte. Hem viscut un vespre terrenalment màgic. La literatura i la música ens han fet lliures, un cop més.