Ànsia [Crave], de Sarah Kane. Traducció: Chap Rodríguez Rosell Direcció: Loredana Volpe. Sala Àtrium, Barcelona. Foto: Manuel Romero |
Els diàlegs es basen en l'intercanvi de missatges alternativament entre persones, poden ser rèpliques que aporten informació, que rebaten o que assenteixen el que ha dit l'interlocutor. A l'espectacle Ànsia [Crave] quatre personatges anònims parlen, sense escoltar-se mútuament. Una comunicació fallida entre aquests personatges i un violinista. Diuen frases inconnexes que traspuen desesperació, paraules que ningú replega i queden allà vagant perquè els espectadors les recomponguem a les fosques, tant en sentit metafòric com en el literal. El muntatge no és especialment distret i els actors no brillen, tret de Chap Rodríguez Rosell que interpreta un monòleg declaratiu adreçat a diverses persones del públic i deixa tothom corprès per la precisió i la veritat. 6/10