Lehman Trilogy. Autor: Stefano Massini. Adaptació i direcció: Sergio Peris-Mencheta. Teatre Lliure Montjuïc |
Una nova posada en escena de Lehman Trilogy, d'Stefano Massini (Florència, 1975), aquest cop adaptada i dirigida per Sergio Peris-Mancheta, al Teatre Lliure de Montjuïc, Sala Fabià Puigserver. Hi anem amb el record viu d'una versió del 2016, que ens va fer estremir, a La Villarroel, sense gairebé escenografia ni atrezzo, només amb la paraula irònica, eficaç. (Vegeu-ne aquí un comentari)
La versió musical de Peris-Mancheta dura tres hores, distribuïdes en tres actes de cinquanta-cinc minuts i dos entreactes. Fa de bon seguir amb un ritme mesurat, l'ascensió i caiguda de la nissaga Lehman, jueus procedents de Baviera que arriben als Estats Units el 1844. El relat s'inscriu des dels inicis de la botigueta on els germans Lehman venien cotó fins a la fallida el 2008 de Lehman Brothers, un dels bancs d'inversió que va desencadenar la més gran crisi financera mundial, passant esclar, pels anys àlgids on dominaven el món dels negocis i el diner. Les accions se subratllen amb cants espirituals i altres músiques populars, els intèrprets es caracteritzen en molts personatges. Molt bé. La paraula mordaç per explicar el capitalisme salvatge hi és, però queda diluïda en la posada en escena distreta, fins i tot divertida que, tot i fer païble el tema, el banalitza. (8/10)