05 d’octubre 2009

Rovellons, només

Bolet d'oliu. Foto: © Paüls 

 Aquest bolet d'oliu ha sortit en una soca tallada del jardí de llicorella. Es pot confondre amb un rossinyol, però és altament tòxic. Menjar-ne provoca vòmits i dolors abdominals. L'he fotografiat i l'he arrencat. Enguany ha plogut bé, no ha fet vent, fa una certa xafogor... tot fa pensar que engany serà any de rovellons als boscos d'Escornalbou. L'essència del bosc: rovellons. El meu pare era un rovellonaire reconegut per la familía i les amistats. El seu amic, Josep R., i jo de menuda érem els seus acompanyants més assidus, però també algun diumenge venia la meva mare, que no veia el rovellons ni si els trepitjava. Als nostres cistells només hi anaven els rovellons (els pinetells i els vinosos) i, si no hi havia més remei, els pebrassos, per fer el ple. La padrina s'apoderava del cistell tan bon punt arribàvem a casa i n'estenia tot el contingut per mides i qualitats sobre el taulell de la cuina. Cuinava a la cassoleta els pebrassos i el rovellons grossos tallats. Els medallons ens els menjàvem a la brasa, amb un raig oli d'oliva (els adults, amb all i julivert, suposo), cuits en un fogó de terrissa damunt d'un trespeus al terrat. I, a vegades, en un foc que fèiem en una clariana del bosc mateix. Josep Pla, explica la sensació en mossegar l'essència del bosc, al Quadern gris, amb aquesta comparació antropòfaga:

"...mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, 
i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta 
impregnada de pinassa.