M'agrada el programa TeleMonegal, de Barcelona Televisió(BTV), perquè apunta cap als "voltors" i no cap als "ocellets", per dir-ho amb paraules del seu presentador i director. No sé si Ferran Monegal va ser el primer periodista a fer crítica de televisió en un mitjà escrit (al Periódico, des de 1993), però en tot cas, sí que és el primer que fa crítica televisiva a la televisió. Des de 2003, TeleMonegal, al canal BTV. No me'l perdo. A vegades tinc dubtes de la conveniència de reemetre les imatges o els fets que critica, tot i que el mitjà sigui audiovisual. En aquesta darrera edició, ho ha fet bé. Critica el programa matinal de la televisió pública estatal, en el qual s'havia mostrat una sentència judicial amb el nom, l'adreça i telèfon de la víctima. Monegal tapa aquestes dades amb una línia gruixuda de retolador. Cada setmana té un convidat, ja sigui una "criatura" o un peix gros. Es disposen a sentir com els raspatlla i els renya (els "mossega".) Uns aguanten el xàfec més estoicament que d'altres. N'hi ha que es defensen poc, d'altres que treuen ungles.
Però, ah, l'admirat Ferran Monegal té un punt dèbil, que és important per la feina del directe. No domina el nivell formal de la llengua oral. Així que deixa de llegir el guió, ja diu un castellanisme. Un darrere l'altre, vull dir. Té formació en llengua castellana i ha treballat sempre en aquesta llengua. Expressar-se en català en un mitjà televisiu, li ha arribat tard. D'altra banda, les redactores joves del seu programa, que segur que sí que tenen una competència lingüística suficient, no aconsegueixen que modifiqui tics i paraules que, invariablement, fa servir erròniament. O potser fan com jo: pensen que és un tret dels temps que li va tocar viure i, fent veure que no ens n'adonem, encara escoltem el mestre amb més tendresa.
Però, ah, l'admirat Ferran Monegal té un punt dèbil, que és important per la feina del directe. No domina el nivell formal de la llengua oral. Així que deixa de llegir el guió, ja diu un castellanisme. Un darrere l'altre, vull dir. Té formació en llengua castellana i ha treballat sempre en aquesta llengua. Expressar-se en català en un mitjà televisiu, li ha arribat tard. D'altra banda, les redactores joves del seu programa, que segur que sí que tenen una competència lingüística suficient, no aconsegueixen que modifiqui tics i paraules que, invariablement, fa servir erròniament. O potser fan com jo: pensen que és un tret dels temps que li va tocar viure i, fent veure que no ens n'adonem, encara escoltem el mestre amb més tendresa.