El dia que vam assistir (5.IX.2009) a la representació d'Urtain, al Teatre Romea no funcionava la refrigeració. Per tant, al fum que envaïa el ring que hi havia enmig de la platea s'hi havia d'afegir una calda xafogosa. Tot plegat, envoltava d'un ambient encara més real la crònica històrica, el combat turmentat que protagonitzava un esplèndid Roberto Álamo a escena. ¿Qui era Urtain? Un boxejador. Un poca-pena que a finals dels anys seixanta i a principis del setanta va triomfar en el món de la boxa i va protagonitzar diversos anuncis ("Soberano es cosa de hombres", per exemple.) El franquisme el va utilitzar com a símbol del mascle ibèric que podia sortir de la pobresa a cops de puny. Remarco l'interessant treball d'hemeroteca del dramaturg Juan Cavestany, ja que no disposava de cap biografia sobre aquest mite. La trancisió política havia deixat de banda Urtain. Es va anar minant per l'alcohol, l'oblit i la falta de recursos. Es va suïcidar a les envistes dels Jocs Olímpics de Barcelona.
02 d’octubre 2009
Urtain, mite de la boxa
El dia que vam assistir (5.IX.2009) a la representació d'Urtain, al Teatre Romea no funcionava la refrigeració. Per tant, al fum que envaïa el ring que hi havia enmig de la platea s'hi havia d'afegir una calda xafogosa. Tot plegat, envoltava d'un ambient encara més real la crònica històrica, el combat turmentat que protagonitzava un esplèndid Roberto Álamo a escena. ¿Qui era Urtain? Un boxejador. Un poca-pena que a finals dels anys seixanta i a principis del setanta va triomfar en el món de la boxa i va protagonitzar diversos anuncis ("Soberano es cosa de hombres", per exemple.) El franquisme el va utilitzar com a símbol del mascle ibèric que podia sortir de la pobresa a cops de puny. Remarco l'interessant treball d'hemeroteca del dramaturg Juan Cavestany, ja que no disposava de cap biografia sobre aquest mite. La trancisió política havia deixat de banda Urtain. Es va anar minant per l'alcohol, l'oblit i la falta de recursos. Es va suïcidar a les envistes dels Jocs Olímpics de Barcelona.