Anem a veure l'exposició John Cage i l'art experimental, que s'inaugura aquest vespre al MACBA. Partitures i més partitures il·legibles. "Si la paraula 'música' es considera sagrada (...) la podem substituir per un terme més significatiu: organització del so", va escriure John Cage el 1940. Aquest compositor americà va ser un alliberador de les convencions musicals. En va innovar la forma, l'estructura, el temps i la tecnologia. Cage va crear un nou espectre de sons amb el piano preparat, en les cordes del qual inseria tota mena d'objectes i les tocava directament. Va trencar la frontera entre disciplines artístiques, cosa que va desembocar en la producció d'elements teatrals. L'exposició reflecteix les col·laboracions de Cage amb altres artistes: Marcel Duchamp, durant els quaranta; Andy Warhol, durant els seixanta.
L'exposició conté partitures originals i còpies de mida normal. N'hi ha en excés i són il·legibles. N'hi ha que ocupen tota una paret, per tant, només hi fan una funció decorativa. D'altra banda, els cartellets que haurien d'explicar cada peça són minúsculs i poc informatius. És preferible entrar a l'exposició amb el full de presentació llegit, la qual cosa vol dir que l'exposició no s'explica per ella mateixa.