Sóc una vianant urbana privilegiada. No tinc problemes de mobilitat i puc esquivar amb força èxit ciclistes, monopatinadors, patinadors en línia, motoristes que aparquen a la vorera i tifes de gos. Ara bé, quan torno a casa amb el carro ple del mercat, ja no resulta "tan segur" circular per les voreres. Maldo per fer-me lloc al pas de semàfors al costat de ciclistes que també volen passar entre bústies, papereres, contenidors i bicicletes lligades als fanals. Però, em conformo, perquè veig que encara ho passa pitjor qualsevol adult que porta una criatura dins d'un cotxet. Al cap i a la fi les bledes i la fruita admeten sotracs i vinclades. Però... ¿i els ciutadans que necessiten circular amb una cadira de rodes? Deuen ser tants els impediments i les barreres que deuen arribar a trobar que, a mi, vianant privilegiada, se m'escapen. Són els més esforçats herois urbans.
