La revista Metropolitan del mes d'octubre explica la Rambla al seu públic de parla anglesa. L'autor del reportatge és Matt Elmore; la il.lustració de la portada i la de la doble pàgina interior són de Kat Cameron, una il.lustradora que ha dissenyat per les firmes Coca-Cola, MacDonalds, Orange i Emirates Airlines, entre d'altres. Diu Elmore que la Rambla havia estat el passeig familiar més distingit de Barcelona i que ara està degradat. Posa exemples que qualsevol persona pot comprovar aquest vespre-nit mateix. Tant per al periodista autor del text com per a l'artista gràfica que hi posa les imatges la Rambla és ara un campi qui pugui d'incivisme antològic. I, encara, no n'expliquen l'última. O, una de les últimes de les quals he estat testimoni, si més no. És una forma nova de robatori que vam poder veure a l'altura de la font de Canaletes. Era un dia feiner de la setmana passada, a quarts de nou del vespre. Nosaltres pujàvem pel mig de la Rambla i vèiem dues llumetes que queien lentes entre els plataners, com una pluja d'estels. ¿Què deu ser? Quan hi vam ser a tocar, vam veure que un noi i una noia xinesos tiraven enlaire uns ocells amb una llumeta. "Aclarit —vam pensar—, venen els ocells." I no. Resulta que, aprofitant que els vianants innocents badàvem mirant enlaire, quatre o cinc xinesos repartits per aquell espai ens intentaven robar. Era tan fàcil d'amagar o deixar volar l'objecte reclam, si un cas es dignava a passar la guàrdia urbana, que vaig quedar admirada de la perícia.
16 d’octubre 2009
La Rambla explicada als estrangers
La revista Metropolitan del mes d'octubre explica la Rambla al seu públic de parla anglesa. L'autor del reportatge és Matt Elmore; la il.lustració de la portada i la de la doble pàgina interior són de Kat Cameron, una il.lustradora que ha dissenyat per les firmes Coca-Cola, MacDonalds, Orange i Emirates Airlines, entre d'altres. Diu Elmore que la Rambla havia estat el passeig familiar més distingit de Barcelona i que ara està degradat. Posa exemples que qualsevol persona pot comprovar aquest vespre-nit mateix. Tant per al periodista autor del text com per a l'artista gràfica que hi posa les imatges la Rambla és ara un campi qui pugui d'incivisme antològic. I, encara, no n'expliquen l'última. O, una de les últimes de les quals he estat testimoni, si més no. És una forma nova de robatori que vam poder veure a l'altura de la font de Canaletes. Era un dia feiner de la setmana passada, a quarts de nou del vespre. Nosaltres pujàvem pel mig de la Rambla i vèiem dues llumetes que queien lentes entre els plataners, com una pluja d'estels. ¿Què deu ser? Quan hi vam ser a tocar, vam veure que un noi i una noia xinesos tiraven enlaire uns ocells amb una llumeta. "Aclarit —vam pensar—, venen els ocells." I no. Resulta que, aprofitant que els vianants innocents badàvem mirant enlaire, quatre o cinc xinesos repartits per aquell espai ens intentaven robar. Era tan fàcil d'amagar o deixar volar l'objecte reclam, si un cas es dignava a passar la guàrdia urbana, que vaig quedar admirada de la perícia.