M'acaba de trucar la Mercè A. M. per anunciar-me la primera llimona de la nova collita. "N'hi ha una, al llimoner gran, que ja comença a tenir color", diu, contenta d'haver fet la descoberta. De tota manera, val més que esperem una setmana per començar a collir-ne alguna. Totes les llimones que fem servir a casa són del seu jardí. "Si la vida et dóna llimones, fes-te'n una llimonada", diu l'aforisme d'autoajuda. Jo hi afegeixo: "... i dels pinyols, planter." Que no faltin llimones, doncs. Proporcionen suc per a les amanides, per marinar el pollastre que courem a la planxa, per ruixar el peix fresc i per curar la faringitis. Els ratllem la pell per afegir-la a la massa de moltes pastes dolces: cóc, magdalenes i panellets. En perfumem la crema, els flams i les melmelades. Els buidem la polpa i les reomplim de gelat de vainilla i xocolata. I, sobretot, ¿com faríem els sorbets de llimona sense llimones? A casa fem servir la recepta que ens va facilitar la Marineta E. i el seu home, l'Alfredo A. És així de senzilla: barregem la mateixa mesura de suc de llimona, de llet, d'aigua i de sucre. Posem la barreja tres hores i mitja al congelador. El sorbet té la textura ideal, si una estona abans de servir-lo el remenem.